ELS CURS HA ACABAT!

El curs ha finalitzat i en parelles hem fet unes presentacions sobre el que ens ha aportat. Jo he realitzat un GoAnimate amb el Guillem Artigas. És una eina molt fàcil d'utilizar i amb ella hem respost les preguntes següents: 

• Què he après? 
• Com ho he après? 
• Quins reptes he hagut de superar?

Esperem que us agradi!

Com, què, quan? by monforte.cristina on GoAnimate

Make a Video - Powered by GoAnimate.

Singin' in the rain!

     Aquesta últimes setmanes hem estat mirant la pel·lícula "Cantando bajo la lluvia" a classe, un clàssic cinematogràfic del gènere de la comèdia musical estrenada als Estats Units el 27 de març de 1952. 

Fitxa tècnica


Direcció: Stanley Donen i Gene Kelly
Producció: Arthur Freed
Guió: Betty Comden i Adolph Green
Música: Nacio Herb Brown, Linnie Hayton i Arthur Freed
Fotografia: Harold Rosson
Muntatge: Adrienne Fazan
Personatges: Gene Kelly, Donald O'Connor, Debbie Reynolds i Jean Hagen
Data d'estrena: 1952
Gènere: comèdia musical romàntica
Duració: 103 min.


Aspectes rellevants:
     Aquest film ens mostra l'evolució del cinema mut i com acaba convertint-se en pel·lícules parlades. En un principi els actors no parlaven, apareixien uns cartells amb text que un home llegia en veu alta per al públic incult amb l'ajuda d'una banda que tocava segons les escenes i tenia unes partitures específiques per a cada situació. Poc a poc es va anar implantant el so, però anava a destemps amb la boca dels personatges, fet que s'havia de retocar. 
     Finalment, ho van aconseguir i va ser un èxit. Llavors va aparèixer la pel·lícula parlada tal i com la coneixem avui en dia, tot i que hagi anat evolucionant al llarg dels anys. També cal destacar un fet nou: el doblatge d'actors.


Aquí us deixo la cançó més significativa i coneguda de la pel·lícula que li dóna nom al títol. Espero que us agradi.

La música de la banda sonora

Aquestes setmanes treballem la música amb el cinema com heu pogut treballar anteriorment. Aquí teniu unes activitats que la profesora ens ha manat fer i crec que són prou importants:


1. En quin any neix el cinema? 1895.
2. Quin és el títol de la primera pel·lícula sonora que es va fer? El cantant de jazz.
3. Quin és l'any d'estrena d'aquesta pel·lícula?1927.
4. Tenien banda sonora les pel·lícules de cinema mut? 
     Si. El cinema de fet mai va ser mut. Hi havia l'explicador de pel·lícules que era qui llegia els textos que anaven sortint a la pantalla. Habitualment hi havia un piano o una pianola i si la sala de projeccions estava en una ciutat prou gran, fins i tot hi podia haver una orquestra.
5. Què eren les cue sheets?     
   El nom amb què es coneixien les partitures que es tocaven durant la projecció de les pel·lícules.
6. Què és una pianola?     
 És un piano la qual s'hi han adaptat elements mecànics que permeten la reproducció automàtica de la música que està prèviament perforada en un rotllo de paper.
7. Per què és important la música en el cinema?    
    La música és la part subjectiva i simbòlica del cinema perquè representa els sentiments i les emocions. La imatge i la paraula són objectives perquè representen la realitat.

CONCERT DE PRIMAVERA

DEMÀ DIJOUS DIA 31 DE MAIG TINDRÀ LLOC EL CONCERT DE PRIMAVERA DELS ALUMNES DE L'INSTITUT JOAN PUIG I FERRETER A L'AUDITORI DEL CASTELL DE LA SELVA DEL CAMP A LES 20:30 DEL VESPRE. VENIU A VEURE'NS US AGRADARÀ!

Concert de primavera by monforte.cristina on GoAnimate

Make a Movie - Powered by GoAnimate.

Aquí teniu el programa del concert fet per la nostra professora Adelaida Ibáñez: 

Open publication - Free publishing

Els grans Bee Gees

A mitja nit al canal 33 fan un reportatge sobre un gran grup com els Bee Gees! Mireu-lo, us agradarà!

Els Bee Gees eren  un dels grups musicals britànics més coneguts de la música disco i pop. El formaven els germans Robin Gibb, Barry i Maurice, però, actualment, només viu en Barry.

                                                                     (Staying Alive)

Ahir va morir Robin Gibb  després d'una llarga batalla contra el càncer i d'una cirurgia intestinal. Els Bee Gees van arribar a la fama als anys 1970-1980 amb el mateix nivell que els Rolling Stones i Pink Floid, estudiats en lliçons anteriors amb temes disco com "Night Fever" i "Staying Alive" i balades romàntiques com "How Deep Is Your Love".

Robin Gibb va ser el principal cantant i compositor. Tot i que els èxits principals els va obtenir amb els Bee Gees, va continuar tenint força reconeixement en una etapa posterior en solitari. Des de 2010 tenia un càncer de còlon i fetge i havia entrat en coma el 14 d'abril passat per una pneumònia.

Dotats amb una peculiar veu van arribar a la fama l'any 1976. Després van treure la majoria dels seus èxits i van ser reconeguts mundialment l'any 1977. 

Han donat peu a una època i s'han fet un lloc a la història de la música com a músics destacats i coneguts per tot el món. Per tot això, espero que veieu el reportatge perquè estic segura que no us deixarà indiferents.

La reina de la disco

El passat dijous 17 de maig, va morir la cantant i compositora musical disco i pop dels anys 70, inicis dels 80, Donna Summer, a causa d'un càncer de pulmó als 63 anys.

Donna Summer es reconeguda per les cançons com I Feel Love, On the Radio i Last Dance, guanyadora d'un premi Oscar el 1979. Donna era una cantant referent de la música disco que barrejava el soul amb els ritmes europeus d'aquella època. Aquesta cantant ja l'havíem vist anteriorment al tema de l'òpera, ja que al 1967 va ingressar a l'òpera de Viena, on va participar en algunes produccions europees de Porgy and Bess de George Gershwin, que també hem estudiat. 


Gràcies a la seva gran veu mezzosoprano va guanyar 5 premis Grammy i 11 dels seus àlbums han estat disc d'or en vendes als Estats Units.


Donna Summer ha marcat una època i ha servit d'inspiració per a moltes estrelles posteriors i per això cal recordar-la tal i com es mereix, com la reina de la disco.

He escollit una de les seves cançons que més m'agraden i que des de ben petita que porto escoltant. Espero que us agradi.

No us el perdeu!

Benvinguts! Heu sentit a parlar del programa de música d'ANTENA3? Jo us ho esplico.

     Resulta que és molt similar a Operación Triunfo i s'anomena EL NÚMERO UNO! 
El jurat està format per la Natalia Jimenez, l'Ana Torroja, el Miguel Bosé, el Sergio Dalma i el David Bustamante. Ah! La presentadora és la Paula Vázquez. Després hi ha un conjunt de concursants que intenten ser blindats i, cada dia, un n'és expulsat. Divertit, no?

 

     Fa pocs dies hi havia concursants de totes les edats i també de molts estils diferents. Fins i tot una lírica!

Aquí us poso una actuació que particularment m'agrada molt. En podeu trobar més a la web d'antena3. Espero que us agradi.

  

Una classe entretinguda II

Respecte a les cançons que estem treballant, aquí us deixo amb les dues que falten per analitzar: Titànic i Lo más vital.

Titànic

                              (Lletra cançó)

FITXA TÈCNICA DE LA PEL·LÍCULA

•      Direcció: James Cameron
•      Producció: James Cameron, Jon Landau, Pamela Easley, AL Giddings, Grant Hill, Sharon Mann,   Rae Sanchini i Peter Sanchini.
•      Gènere: Drama, romàntica i d'aventures.
•      Disseny de producció: Peter Lamont
•      Guió: James Cameron
•      Música: James Horner
•      Fotografia: Russell Carpenter
•      Muntatge: James Cameron, Conrad Buff IV i Richard A. Harris.
•      Vestuari: Deborah Lynn Scott
•      Protagonistes: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Billy Zane, Kathy Bates, Frances Fisher, Bernard   Hill, Jonathan Hyde, Danny Nucci, David Warner, Bill Paxton, Gloria Stuart, Victor Garber i Suzy Amis.
• Any: 1997
• Duració: 193 min.

James Horner

PREMIS

D'entre els seus nombrosos Òscars, vull destarcar-ne els següents:

• Oscar a la millor banda sonora: James Horner.
• Oscar a la millor edició de so: Tom Bellfort, Christopher Boyes.
• Oscar al millor so: Gary Rydstrom, Tom Johnson, Gary Summers i Mark Ulano.
• Oscar a la millor direcció artística: Peter Lamont (direcció artística), Michael D. Ford (decorats).

Respecte als seus Globus d'Or cal destacar:

• Globus d'Or a la millor banda sonora original.
• Globus d'Or a la millor cançó original: My Heart Will Go On

En quan als seus Premis Grammy:

• Millor Cançó Escrita per a una Pel lícula, TV o altres mitjans visuals: My Heart Will Go On.

Finalment també els seus Premis BAFTA:

• BAFTA a la millor música.
• BAFTA al millor disseny de producció.
• BAFTA al millor so.

JAMES HORNER

     Nascut al 14 d'agost de 1953 a Los Angeles - Califòrnia, és un compositor de cinema nord-americà nominat nou vegades als Òscars i, finalment, va aconseguir-ne dos per Titanic. És reconegut per a la seva integració d'elements corals i electrònics en moltes de les seves bandes sonores, i per a utilitzar sovint elements musicals irlandesos tradicionals.


     Horner obté un reconeixement mundial el 1997 quan escrivia la banda sonora per la pel·lícula Titanic, així com la balada per a Céline Dion My Heart Will Go On. Va guanyar dos Oscars, dos Globus d'or, i el seu àlbum de la banda sonora encapçalava les llistes del Billboard (revista setmanal nord-americana especialitzada en informació sobre la indústria musical) durant dotze setmanes, sense precedents.

   

   Avui dia, és una figura que dóna força tema al món de la música de cinema. 

Escolteu-la i segur que us encantarà!

Lo más vital

                             (lletra cançó)

FITXA TÈCNICA

• Direcció: Wolfgang Reitherman
• Producció: Walt Disney
• Guió: Rudyard Kipling, Larry Clemmons, Ralph Wright, Ken Anderson i Vance Gerry.
• Música: Robert B. Sherman, Richard M. Sherman, Terry Gilkyson i George Bruns.
• Gènere: Animació
• Any: 1967
• Duració: 78 min.

                                                                   Germans Sherman

PREMIS

• Va ser nominada als Òscars l'any 1967 : Millor cançó original - The Bare Necessities, pel·lícula de Terry Gilkyson.

GERMANS SHERMAN

     Robert Sherman, 19 de desembre de 1925 - 5 de març d'aquest mateix any 2012, i Richard M. Sherman, nascut al 12 de juny de 1928, van néixer a la ciutat de Nova York. Són autors de moltes de les cançons més famoses de les pel·lícules: Mary Poppins, El Llibre de la Selva, Winnie the Pooh, Chitty Chitty Bang Bang, The Slipper and the Rose, La pel·lícula de Tigger i del tema del parc Disneyland, "It's a Small World (after all)" - [És un món petit (després de tot)]. I, al 2011, van ser distingits amb el doctorat honoris.

     Tot i que vivien en diferents continents, participaven amb nous projectes musicals. També van ser homenatjats al 2008 pel president George W. Bush a la Casa Blanca amb la Medalla Nacional d'Honor. Finalment, al 2010 van rebre una finestra a Disneyland al Main Street.

Una cançó preciosa! Disfruteu-la.

Una classe entretinguda!

Com ja sabeu, aquests dies estem treballant el tema de la música de cinema i hem decidit tots plegats d'interpretar unes peces molt boniques i conegudes. Ens ho passem molt bé i cada cop toquem millor.

Aquestes peces són: Colores en el viento, Titànic i Lo más vital.

Avui us parlaré de:

Colores en el viento

FITXA ARTÍSTICA

     Música original: Alan Menken
     Lletres: Stephen Schwartz
     Productors de les cançons: Alan Menken i Stephen Schwartz
     Productor de la música: Alan Menken
     Producció executiva de l'àlbum: Chris Montan
     Arranjaments: Danny Troob i Martin Erskine
     Orquestració: Danny Troob
     Arranjaments vocals i director de les cançons: David Friedman
     Director musical: Danny Troob

   

              Alan Menken *                                     Stephen Schwartz

ÀLBUM

Aquesta cançó forma part de l'àlbum Pocahontas (BSO), que conté la banda sonora de la pel·lícula Pocahontas de Walt Disney, publicat l'any 1995.

CANÇONS

Les peces estan escrites per Alan Menken i Stephen Schwart i interpretades com a solistes per Judy Kuhn, Mel Gibson, Linda Hunt, Jim Cummings, David Ogden Stiers i Vanessa L. Williams. També Jon Secada i Shanice formen un duo.

PREMIS

La banda sonora de la película es probablement més coneguda per aquesta pista, que fa d'himne de la pel·lícula. Va guanyar un Òscar, un Globus d'Or i un Grammy. Colores en el viento va ser el nº 4 a la lista d'èxits d'Estats Units al 1995.

També va obtenir l'Óscar de la Academia a la Mejor Original.

ALAN MENKEN

     Pianista i compositor de cinema nord-americà, nascut al 22 de juliol de 1949 a New Rochelle - Nova York i de 62 anys, és conegut pel seu treball en unes quantes pel·lícules animades de Disney, incloent-hi  

• El geperut de Notre Dame 
• La Sireneta
• Bella i la Bèstia
• Hèrcules
• Pocahontas
• Aladdin
• Zafarrancho en el ranxo

     La seva primera obra famosa va ser el musical de 1982: Little Shop of Horrors (va ser convertit en pel·lícula al 1986 i el nom de Menken comença a ser associat amb la música de cinema, moment en què és contractat pels estudis de la Disney amb col·laboracions com Stephen Schwatz).

     Va començar la seva carrera com a compositor a la Universitat de Nova York. Poc després va conèixer al lletrista Howard Ashman i va arribar a l'èxit al món de teatre musical. Menken i Ashman debutaven junts i col·laboraven en diferents espectacles.

     Cal destacar que gairebé va obtindre el monopoli per reactivar les fortunes musicals del departament d'animació de l'estudi, escrivint cançons i bandes sonores que avui dia ja són clàssiques.

     Tot i així obté un fracàs amb Hèrcules i va abandonar el cinema per centrar-se amb el teatre. A partir d'aleshores, al 2004 va tornar a incorporar-se al cinema amb dues noves pel·lícules que no tingueren gaire reconeixement.

Us animo a tocar-la! Espero que us hagi agradat.
(A la pàgina de Música de cinema podeu trobar els articles  referents a les altres cançons).

Em presento al Premi Espiral de Edublogs 2012!

Avui, després de les recomanacions de la meva professora de música, he decidit presentar-me a aquest concurs de blogs! Us animo a tots a participar-hi, ja que no es sap mai que pot passar... Penso que és una gran experiència que s'ha de provar. No queda molt de temps! ANIMS!

Treballant amb Kizoa!

     Aquests darrers dies estem treballant una activitat relacionada amb la música del cinema. Amb tot això hem preparat un petit muntatge cinematogràfic en parelles. El Guillem Artigas i jo n'hem fet un sobre El dia de la Mona! Esperem que us agradi.

Cal recordar que és un muntatge fictici, no està basat en fets reals! 

No me les puc treure del cap!

Avui a les 21:30 el programa No me les puc treure del cap. És un gran programa que ens mostra cançons importants que tots algun cop hem sentit. Aquest capítol ha estat molt interessant i m'agradaria compartir-lo amb vosaltres:

Avui tractava sobre les cançons mítiques de les sèries i com les podem reconèixer per la música. Això ho vam copiar d'Amèrica i després ho vam introduir a aquí.

El grup Teràpia de Shock amb la cançó Sense tu, la música dels Simpsons, Veterinaris, el Cor de la Ciutat, Embruixada, el Telenotícies, Cola Cao, ABBA... Totes aquestes segur que només escoltant-les ja sabríem quin programa estan fent a la televisió.

Molts grups s'han donat a conèixer gràcies a les sèries, anuncis i programes televisius. Per tant, la música és molt important i després de veure aquest capítol ens queda clara la idea de com ens pot transmetre i fer recordar moments de grans sèries o programes que pot fer molt de temps que no veiem, però que sempre es quedaran a la nostra memòria.

Summertime

Avui a classe hem estat aprenent sobre la música culte del segle XX. 


«Summertime» és una cançó de bressol composta per George Gershwin, amb lletra de DuBose Heyward, Dorothy Heyward i Ira Gershwin com ària per a l'òpera Porgy and Bess,de 1935. Va aconseguir una enorme popularitat des de l'estrena de Porgy i Bess, i va ser ràpidament adoptada i adaptada per quantitat de músics de jazz.


Forma part del Great American Songbook. S'ha convertit en una de les cançons més versificades al llarg del segle XX, amb unes 25.000 versions diferents enregistrades.


*No s'ha de confondre la cançó Summertime de New Kids On The Block, un error que he fet jo anteriorment i que ara rectifico.


Artistes com Janis Joplin, Billie Holiday... l'han interpretat. Aquí us deixo amb una versió d'Ella Fitzgerald i amb la lletra de la cançó:

Summertime and the livin' is easy

Fish are jumpin' and the cotton is high

Oh, your daddy's rich and your ma is good-lookin'

So hush, little baby; don't you cry

One of these mornings you're gonna rise up singing

And you'll spread your wings and you'll take to the sky

But till that morning, there ain't nothin' can harm you

With daddy and mammy standin' by

One of these mornings you're gonna rise up singing

And you'll spread your wings and you'll take to the sky

But till that morning, there ain't nothin' can harm you

With daddy and mammy standin' by


(Viquipèdia i letras de canciones mp3)

Òpera LA TOSCA

Avui us proposo mirar aquest comentari sobre l'òpera LA TOSCA, basat amb el vídeo d'Òpera en texans de TV3:

Puccini és l'autor de l'òpera LA TOSCA. Les seves òperes acabades en drama són les més reconegudes, ja que les que acaben en un final feliç no tenen tan èxit. Puccini va compondre una gran música i totes les seves obres estaven basades en dones. L'autor original de l'obra assegurava que totes les dones són iguals.
Tornant a aquesta peça té un gran HIT. Els seus personatges principals són: 

• Floria Tosca, una cèlebre cantant soprano - gran personatge femení de Puccini
• Mario Cavaradossi, un pintor (tenor)
• Existeix un personatge malvat aomenat Scarpia i té un motiu musical característic: ens indica que arriba Scarpia i val més que tothom escapi. Això recorda a Darth Vader. Aquest és Scarpia, jefe de policia (baríton)
• (Secundaris: Sequaços de Scarpia)

ÀREES:
Presenta grans àrees molt boniques. Una d'aquestes és la següent: LA GRAN TOSCA DE RADVANOVSKI: "Vissi d'arte, vissi d'amore" - interpretada per una soprano, Sondra Radvanovski, que fa un important si bemoll molt difícil: 

L'obra està estructurada en tres actes:

1. Està ambientat a l'església barroca de Santa Andrea del Abate. És similar a una peli de suspens: entra per la porta de l'església Tosca, amant del pintor Cavaradossi, que pensa que el seu estimat està amb unaltre dona. Llavors hi ha un gran tedeum just en el moment en que entra Scarpia buscant al pres polític, en Mario. El tedèum és el que es tocava a totes les esglésies de Roma i ens mostra l'obsseció de Puccini per la pressició, donant molta importancia a totes les notes.                                              * Entrada de la Tosca: "Mario! Son qui!"
   * L'olfacte de Scarpia: "Or tutto è chiaro" - d'on es basa la pel·lícula El silenci dels anyells de Jonathan Demme.
2. Ambientat al Palacio Farnese, al 1800, època napoleònica. Tracta de la mort de Scarpia, assassinat per Tosca, ja que aquest li fa xantatge sobre una fugida amb Mario a canvi de favors sexuals. També els sequaços de Scarpia turturen el pintor. Llavors aquest crida "Victòria!" perquè rep la notícia de que Napoleó ha guanyat.                                                                                                                  * Victòria, victòria!: "Nel pozzo del giardino" * El petó de Tosca: "Tosca, finalmente mia!" El motiu de Scarpia canvia quan està mort !!!
3. Al final, Mario és conduït al castell per a ser afussellat a causa de les seves idees polítiques. Tosca està convensuda de que la mort és falsa perquè així ho havia pactat amb Scarpia, però descubreix la realitat. Llavors, els sequaços venen a arrestar-la i a execuar-la perquè s'han enterat de la mort del seu cap. Seguidament, ella fuig i es suicida dient: "Scarpia ens valorem davant de Déu!".                                                 * "E lucevan le estelle" - en aquest vídeo està interpretada per Victorio Grigolo, tenor.                                                                                 * La mort de Tosca: "Presto, su! Mario!"

Finalment, us deixo amb una versió diferent d'aquesta àrea tant bonica:

Idees principals del Romanticisme

L'Educaplay és una gran eina de treball que ens ha permès aprendre nous conceptes d'una manera més lúdica i diferent. D'aquesta manera he extret la següent informació sobre el Romanticisme:

EL ROMANTICISME

• El Romanticisme es un període que transcorre durant el segle XIX.
• El Romanticisme sent  fascinació per tot allò que és llunyà, màgic o irreal.
• La música ocupa un lloc d’honor en aquest període ja que és la més abstracta i intangible de les arts.
• L’artista romàntic és individualista: utilitza l’art per expressar les seves idees isentiments personals.

Pel que fa a les característiques musicals el més destacat és:

    1.Predomini de la melodia: melodies belles i apassionades.

    2.Ús del ritme de manera molt flexible: tempo rubato.

    3.Gran riquesa defectes dinàmics: ús constant de crescendos i diminuendos, al costat d’espectaculars contrastos entre fortíssimo i pianíssimo.

    4.L’orquestra creix: adquireixen protagonisme els instruments de vent-      metall. El piano és el protagonisme.

    5.Neixen noves formes vocals com el lied i obres breus per a piano com: nocturns, estudis, balades i vals.

Principals compositors:


Els compositors més destacats són: els alemanys L.V.Beethoven, entre el classicisme  i el romanticisme; F.Schubert, autor de nombrosos lieder i          J. Brahms molt conegut pel Wiegenlied o Cançó de bressol. També el polonés F.Chopin, el mestre del piano:

Copositors d'òperes romàntiques: 

• Verdi, autor de la Traviata
• Puccini,  autor de La Boheme
• Rossini, autor del Barber de Sevilla
• Bizet, autor de Carmen
• Wagner, autor de la famosa cavalcada de Les walquíries.

Aquests últis dies a classe hem estat treballant l'òpera. Seguidament us mostraré un petit resum extret d'un exercici de classe. Espero que us sigui d'utilitat:

Podem considerar l'Òpera com una obra de teatre en la qual el text es canta amb acompanyament instrumental. L'Òpera és un espectacle musical divers que conté teatre, música instrumental, cant i dansa. La història de l'Òpera ocupa un espai de temps gairebé de 400 anys. Té els seus orígens a Florència a finals del segle XVI i sorgeix del desig d'alguns intel·lectuals de fer reviure la tragèdia grega. Aquest grup d'intel·lectuals es va fer anomenar "Camerata Florentina" i va voler renovar la música del seu temps. En els seus inicis, per tant, l'Òpera va molt lligada a la cort i la mitologia grega és la seva font d'inspiració.

Copying Beethoven

Salutacions! Les darreres dues classes hem estat veient la pel·lícula "Copying Beethoven" i seguidament faré una breu crítica del film, els personatges, la musica... Espero que us agradi.

• Títol de la pel·lícula: Copying Beethoven
• Autors: 

• Diane Kruger – Anna Holst
• Ed Harris – Ludwig van Beethoven
• Matthew Goode – Martin Bauer
• Phyllida Law – Mother Canisius
• Ralph Riach – Wenzel Schlemmer  

• Direcció:  Agnieszka Holland
• Guió: Stephen J.Rivele, Christopher Wilkinson
• Música: Ludwig Van Beethoven
• Any: 2006
• Génere: Drama
• Duració: 104 min.

• Argument: Beethoven és un gran compositor que paeix de sordesa. Ha de compondre la seva última sinfonía i, amb l'ajuda d'Anna Holst, ho aconsegueix. Ell li ensenya tot el que sap i l'accepta com a copista. Ella el té com un gran mestre, però creu que és molt obscés i brusc. Tot i així, ella acaba descobrint la seva part més dócil i sentimental.

• Crítica: Aquesta pel·lícula és molt interessant, ja que aporta molts coneixements sobre la vida de Beethoven. Ens explica com vivia, quin era el seu caràcter, les peces que va compondre, quins aparells utilitzava per contraposar-se a la sordesa, com es sentia... La música també juga un paper molt important, perquè cadascuna de les peces que s'escolten estan composades per ell i descriuen o adornen moments clau per donar emoció o captar l'atenció de l'espectador. La seva novena sinfonia és de les més conegudes i, particularment, la que més m'agrada. Té molt de ritme i és fàcil de taralejar. Té un tempo ràpid i molts alts i baixos d'intensitat. L'interpreta tota l'orquestra i es emotiva.

L'Anna també és molt important, perquè mostra com és realment ell i aconsegueix arribar-li al cor. És una gran aprenent i tots dos junts formen un gran equip.

Recomano aquest film per a tot el public d'ESO.

• Anàlisi del moment històric: La pel·lúcula està orientada cap al Romanticisme. Els grans boscos verds i espessos representats al film són una característica fonamental d'aquest període. La natura, la soletat o individualisme, els sentiments religiosos, les emocions, l'amor... en són molt importants i es poden identificar amb el personatge de Beethoven. És molt creient, enamoradís, la natura li és font d'inspiració, és molt solitari, només mira per ell... Totes aquestes característiques s'apropen molt a la realitat i el descriuen al detall.
  
  
• Anàlisi de la música: La pel·lícula tracta sobre un gran compositor, Beethoven. Per això, no podien faltar grans peces com:

• Quartet de cordes Nº 15 en La menor: òpera 132. Interpretada pel Quartet Takács.

• Sonata per a violí Nº 7 en Do menor: òpera 30. Interpretada per David Oistrakh i Lev Oborin.

• Quartet de cordes Nº 16 en Fa major: òpera135. Interpretada pel Quartet Takács.

• Sonata per a piano Nº 5 en Do menor: òpera 10. Interpretada per Vladimir Ashkenazy.

• Simfonia Nº 7 en La major: òpera 92. Interpretada per Gewandhaus de Leipzig.

• Simfonia Nº 9 en Re menor: òpera 125 (coral). Interpretada per Lucia Popp, Carolyn

  Watkinson, Peter

  Schreier i Robert Holl.

• Cadena de quadrants Nº 14 en Do sostingut menor: òpera 131. Interpretada pel Quartet

  Takács.

• Gran Fuga en bemoll major: òpera 133. Interpretada pel Quartet Takács.

• Quartet de cordes Nº 9 en Do major: òpera 59. Interpretada pel Quartet Takács.

• Sonata per a piano Nº 32 en Do menor: òpera 111. Interpretada per Vladimir Ashkenazy.

Una de les més boniques i conegudes és la Sinfonia nº7: