Òpera LA TOSCA

Avui us proposo mirar aquest comentari sobre l'òpera LA TOSCA, basat amb el vídeo d'Òpera en texans de TV3:

Puccini és l'autor de l'òpera LA TOSCA. Les seves òperes acabades en drama són les més reconegudes, ja que les que acaben en un final feliç no tenen tan èxit. Puccini va compondre una gran música i totes les seves obres estaven basades en dones. L'autor original de l'obra assegurava que totes les dones són iguals.
Tornant a aquesta peça té un gran HIT. Els seus personatges principals són: 

• Floria Tosca, una cèlebre cantant soprano - gran personatge femení de Puccini
• Mario Cavaradossi, un pintor (tenor)
• Existeix un personatge malvat aomenat Scarpia i té un motiu musical característic: ens indica que arriba Scarpia i val més que tothom escapi. Això recorda a Darth Vader. Aquest és Scarpia, jefe de policia (baríton)
• (Secundaris: Sequaços de Scarpia)

ÀREES:
Presenta grans àrees molt boniques. Una d'aquestes és la següent: LA GRAN TOSCA DE RADVANOVSKI: "Vissi d'arte, vissi d'amore" - interpretada per una soprano, Sondra Radvanovski, que fa un important si bemoll molt difícil: 

L'obra està estructurada en tres actes:

1. Està ambientat a l'església barroca de Santa Andrea del Abate. És similar a una peli de suspens: entra per la porta de l'església Tosca, amant del pintor Cavaradossi, que pensa que el seu estimat està amb unaltre dona. Llavors hi ha un gran tedeum just en el moment en que entra Scarpia buscant al pres polític, en Mario. El tedèum és el que es tocava a totes les esglésies de Roma i ens mostra l'obsseció de Puccini per la pressició, donant molta importancia a totes les notes.                                              * Entrada de la Tosca: "Mario! Son qui!"
   * L'olfacte de Scarpia: "Or tutto è chiaro" - d'on es basa la pel·lícula El silenci dels anyells de Jonathan Demme.
2. Ambientat al Palacio Farnese, al 1800, època napoleònica. Tracta de la mort de Scarpia, assassinat per Tosca, ja que aquest li fa xantatge sobre una fugida amb Mario a canvi de favors sexuals. També els sequaços de Scarpia turturen el pintor. Llavors aquest crida "Victòria!" perquè rep la notícia de que Napoleó ha guanyat.                                                                                                                  * Victòria, victòria!: "Nel pozzo del giardino" * El petó de Tosca: "Tosca, finalmente mia!" El motiu de Scarpia canvia quan està mort !!!
3. Al final, Mario és conduït al castell per a ser afussellat a causa de les seves idees polítiques. Tosca està convensuda de que la mort és falsa perquè així ho havia pactat amb Scarpia, però descubreix la realitat. Llavors, els sequaços venen a arrestar-la i a execuar-la perquè s'han enterat de la mort del seu cap. Seguidament, ella fuig i es suicida dient: "Scarpia ens valorem davant de Déu!".                                                 * "E lucevan le estelle" - en aquest vídeo està interpretada per Victorio Grigolo, tenor.                                                                                 * La mort de Tosca: "Presto, su! Mario!"

Finalment, us deixo amb una versió diferent d'aquesta àrea tant bonica:

Idees principals del Romanticisme

L'Educaplay és una gran eina de treball que ens ha permès aprendre nous conceptes d'una manera més lúdica i diferent. D'aquesta manera he extret la següent informació sobre el Romanticisme:

EL ROMANTICISME

• El Romanticisme es un període que transcorre durant el segle XIX.
• El Romanticisme sent  fascinació per tot allò que és llunyà, màgic o irreal.
• La música ocupa un lloc d’honor en aquest període ja que és la més abstracta i intangible de les arts.
• L’artista romàntic és individualista: utilitza l’art per expressar les seves idees isentiments personals.

Pel que fa a les característiques musicals el més destacat és:

    1.Predomini de la melodia: melodies belles i apassionades.

    2.Ús del ritme de manera molt flexible: tempo rubato.

    3.Gran riquesa defectes dinàmics: ús constant de crescendos i diminuendos, al costat d’espectaculars contrastos entre fortíssimo i pianíssimo.

    4.L’orquestra creix: adquireixen protagonisme els instruments de vent-      metall. El piano és el protagonisme.

    5.Neixen noves formes vocals com el lied i obres breus per a piano com: nocturns, estudis, balades i vals.

Principals compositors:


Els compositors més destacats són: els alemanys L.V.Beethoven, entre el classicisme  i el romanticisme; F.Schubert, autor de nombrosos lieder i          J. Brahms molt conegut pel Wiegenlied o Cançó de bressol. També el polonés F.Chopin, el mestre del piano:

Copositors d'òperes romàntiques: 

• Verdi, autor de la Traviata
• Puccini,  autor de La Boheme
• Rossini, autor del Barber de Sevilla
• Bizet, autor de Carmen
• Wagner, autor de la famosa cavalcada de Les walquíries.

Aquests últis dies a classe hem estat treballant l'òpera. Seguidament us mostraré un petit resum extret d'un exercici de classe. Espero que us sigui d'utilitat:

Podem considerar l'Òpera com una obra de teatre en la qual el text es canta amb acompanyament instrumental. L'Òpera és un espectacle musical divers que conté teatre, música instrumental, cant i dansa. La història de l'Òpera ocupa un espai de temps gairebé de 400 anys. Té els seus orígens a Florència a finals del segle XVI i sorgeix del desig d'alguns intel·lectuals de fer reviure la tragèdia grega. Aquest grup d'intel·lectuals es va fer anomenar "Camerata Florentina" i va voler renovar la música del seu temps. En els seus inicis, per tant, l'Òpera va molt lligada a la cort i la mitologia grega és la seva font d'inspiració.

Copying Beethoven

Salutacions! Les darreres dues classes hem estat veient la pel·lícula "Copying Beethoven" i seguidament faré una breu crítica del film, els personatges, la musica... Espero que us agradi.

• Títol de la pel·lícula: Copying Beethoven
• Autors: 

• Diane Kruger – Anna Holst
• Ed Harris – Ludwig van Beethoven
• Matthew Goode – Martin Bauer
• Phyllida Law – Mother Canisius
• Ralph Riach – Wenzel Schlemmer  

• Direcció:  Agnieszka Holland
• Guió: Stephen J.Rivele, Christopher Wilkinson
• Música: Ludwig Van Beethoven
• Any: 2006
• Génere: Drama
• Duració: 104 min.

• Argument: Beethoven és un gran compositor que paeix de sordesa. Ha de compondre la seva última sinfonía i, amb l'ajuda d'Anna Holst, ho aconsegueix. Ell li ensenya tot el que sap i l'accepta com a copista. Ella el té com un gran mestre, però creu que és molt obscés i brusc. Tot i així, ella acaba descobrint la seva part més dócil i sentimental.

• Crítica: Aquesta pel·lícula és molt interessant, ja que aporta molts coneixements sobre la vida de Beethoven. Ens explica com vivia, quin era el seu caràcter, les peces que va compondre, quins aparells utilitzava per contraposar-se a la sordesa, com es sentia... La música també juga un paper molt important, perquè cadascuna de les peces que s'escolten estan composades per ell i descriuen o adornen moments clau per donar emoció o captar l'atenció de l'espectador. La seva novena sinfonia és de les més conegudes i, particularment, la que més m'agrada. Té molt de ritme i és fàcil de taralejar. Té un tempo ràpid i molts alts i baixos d'intensitat. L'interpreta tota l'orquestra i es emotiva.

L'Anna també és molt important, perquè mostra com és realment ell i aconsegueix arribar-li al cor. És una gran aprenent i tots dos junts formen un gran equip.

Recomano aquest film per a tot el public d'ESO.

• Anàlisi del moment històric: La pel·lúcula està orientada cap al Romanticisme. Els grans boscos verds i espessos representats al film són una característica fonamental d'aquest període. La natura, la soletat o individualisme, els sentiments religiosos, les emocions, l'amor... en són molt importants i es poden identificar amb el personatge de Beethoven. És molt creient, enamoradís, la natura li és font d'inspiració, és molt solitari, només mira per ell... Totes aquestes característiques s'apropen molt a la realitat i el descriuen al detall.
  
  
• Anàlisi de la música: La pel·lícula tracta sobre un gran compositor, Beethoven. Per això, no podien faltar grans peces com:

• Quartet de cordes Nº 15 en La menor: òpera 132. Interpretada pel Quartet Takács.

• Sonata per a violí Nº 7 en Do menor: òpera 30. Interpretada per David Oistrakh i Lev Oborin.

• Quartet de cordes Nº 16 en Fa major: òpera135. Interpretada pel Quartet Takács.

• Sonata per a piano Nº 5 en Do menor: òpera 10. Interpretada per Vladimir Ashkenazy.

• Simfonia Nº 7 en La major: òpera 92. Interpretada per Gewandhaus de Leipzig.

• Simfonia Nº 9 en Re menor: òpera 125 (coral). Interpretada per Lucia Popp, Carolyn

  Watkinson, Peter

  Schreier i Robert Holl.

• Cadena de quadrants Nº 14 en Do sostingut menor: òpera 131. Interpretada pel Quartet

  Takács.

• Gran Fuga en bemoll major: òpera 133. Interpretada pel Quartet Takács.

• Quartet de cordes Nº 9 en Do major: òpera 59. Interpretada pel Quartet Takács.

• Sonata per a piano Nº 32 en Do menor: òpera 111. Interpretada per Vladimir Ashkenazy.

Una de les més boniques i conegudes és la Sinfonia nº7: