miércoles, 30 de mayo de 2012

CONCERT DE PRIMAVERA

DEMÀ DIJOUS DIA 31 DE MAIG TINDRÀ LLOC EL CONCERT DE PRIMAVERA DELS ALUMNES DE L'INSTITUT JOAN PUIG I FERRETER A L'AUDITORI DEL CASTELL DE LA SELVA DEL CAMP A LES 20:30 DEL VESPRE. VENIU A VEURE'NS US AGRADARÀ!



Aquí teniu el programa del concert fet per la nostra professora Adelaida Ibáñez: 

lunes, 21 de mayo de 2012

Els grans Bee Gees

A mitja nit al canal 33 fan un reportatge sobre un gran grup com els Bee Gees! Mireu-lo, us agradarà!




Els Bee Gees eren  un dels grups musicals britànics més coneguts de la música disco i pop. El formaven els germans Robin Gibb, Barry i Maurice, però, actualment, només viu en Barry.

                                                                     (Staying Alive)

Ahir va morir Robin Gibb  després d'una llarga batalla contra el càncer i d'una cirurgia intestinal. Els Bee Gees van arribar a la fama als anys 1970-1980 amb el mateix nivell que els Rolling Stones i Pink Floid, estudiats en lliçons anteriors amb temes disco com "Night Fever" i "Staying Alive" i balades romàntiques com "How Deep Is Your Love".

Robin Gibb va ser el principal cantant i compositor. Tot i que els èxits principals els va obtenir amb els Bee Gees, va continuar tenint força reconeixement en una etapa posterior en solitari. Des de 2010 tenia un càncer de còlon i fetge i havia entrat en coma el 14 d'abril passat per una pneumònia.
Dotats amb una peculiar veu van arribar a la fama l'any 1976. Després van treure la majoria dels seus èxits i van ser reconeguts mundialment l'any 1977. 
Han donat peu a una època i s'han fet un lloc a la història de la música com a músics destacats i coneguts per tot el món. Per tot això, espero que veieu el reportatge perquè estic segura que no us deixarà indiferents.


domingo, 20 de mayo de 2012

La reina de la disco

El passat dijous 17 de maig, va morir la cantant i compositora musical disco i pop dels anys 70, inicis dels 80, Donna Summer, a causa d'un càncer de pulmó als 63 anys.




Donna Summer es reconeguda per les cançons com I Feel LoveOn the Radio i Last Dance, guanyadora d'un premi Oscar el 1979. Donna era una cantant referent de la música disco que barrejava el soul amb els ritmes europeus d'aquella època. Aquesta cantant ja l'havíem vist anteriorment al tema de l'òpera, ja que al 1967 va ingressar a l'òpera de Viena, on va participar en algunes produccions europees de Porgy and Bess de George Gershwin, que també hem estudiat. 


Gràcies a la seva gran veu mezzosoprano va guanyar 5 premis Grammy i 11 dels seus àlbums han estat disc d'or en vendes als Estats Units.


Donna Summer ha marcat una època i ha servit d'inspiració per a moltes estrelles posteriors i per això cal recordar-la tal i com es mereix, com la reina de la disco.








He escollit una de les seves cançons que més m'agraden i que des de ben petita que porto escoltant. Espero que us agradi.

miércoles, 9 de mayo de 2012

No us el perdeu!

Benvinguts! Heu sentit a parlar del programa de música d'ANTENA3? Jo us ho esplico.

     Resulta que és molt similar a Operación Triunfo i s'anomena EL NÚMERO UNO
El jurat està format per la Natalia Jimenez, l'Ana Torroja, el Miguel Bosé, el Sergio Dalma i el David Bustamante. Ah! La presentadora és la Paula Vázquez. Després hi ha un conjunt de concursants que intenten ser blindats i, cada dia, un n'és expulsat. Divertit, no?


 







     Fa pocs dies hi havia concursants de totes les edats i també de molts estils diferents. Fins i tot una lírica!

Aquí us poso una actuació que particularment m'agrada molt. En podeu trobar més a la web d'antena3. Espero que us agradi.

  

lunes, 7 de mayo de 2012

Una classe entretinguda II

Respecte a les cançons que estem treballant, aquí us deixo amb les dues que falten per analitzar: Titànic i Lo más vital.


Titànic

                              (Lletra cançó)

FITXA TÈCNICA DE LA PEL·LÍCULA

  •      Direcció: James Cameron
  •      Producció: James Cameron, Jon Landau, Pamela Easley, AL Giddings, Grant Hill, Sharon Mann,   Rae Sanchini i Peter Sanchini.
  •      Gènere: Drama, romàntica i d'aventures.
  •      Disseny de producció: Peter Lamont
  •      Guió: James Cameron
  •      Música: James Horner
  •      Fotografia: Russell Carpenter
  •      Muntatge: James Cameron, Conrad Buff IV i Richard A. Harris.
  •      Vestuari: Deborah Lynn Scott
  •      Protagonistes: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Billy Zane, Kathy Bates, Frances Fisher, Bernard   Hill, Jonathan Hyde, Danny Nucci, David Warner, Bill Paxton, Gloria Stuart, Victor Garber i Suzy Amis.
  • Any: 1997
  • Duració: 193 min.
James Horner

PREMIS

D'entre els seus nombrosos Òscars, vull destarcar-ne els següents:
  • Oscar a la millor banda sonoraJames Horner.
  • Oscar a la millor edició de so: Tom Bellfort, Christopher Boyes.
  • Oscar al millor so: Gary Rydstrom, Tom Johnson, Gary Summers i Mark Ulano.
  • Oscar a la millor direcció artística: Peter Lamont (direcció artística), Michael D. Ford (decorats).
Respecte als seus Globus d'Or cal destacar:
  • Globus d'Or a la millor banda sonora original.
  • Globus d'Or a la millor cançó originalMy Heart Will Go On
En quan als seus Premis Grammy:
  • Millor Cançó Escrita per a una Pel lícula, TV o altres mitjans visuals: My Heart Will Go On.
Finalment també els seus Premis BAFTA:
  • BAFTA a la millor música.
  • BAFTA al millor disseny de producció.
  • BAFTA al millor so.

JAMES HORNER

     Nascut al 14 d'agost de 1953 a Los Angeles - Califòrnia, és un compositor de cinema nord-americà nominat nou vegades als Òscars i, finalment, va aconseguir-ne dos per Titanic. És reconegut per a la seva integració d'elements corals i electrònics en moltes de les seves bandes sonores, i per a utilitzar sovint elements musicals irlandesos tradicionals.


     Horner obté un reconeixement mundial el 1997 quan escrivia la banda sonora per la pel·lícula Titanic, així com la balada per a Céline Dion My Heart Will Go On. Va guanyar dos Oscars, dos Globus d'or, i el seu àlbum de la banda sonora encapçalava les llistes del Billboard (revista setmanal nord-americana especialitzada en informació sobre la indústria musical) durant dotze setmanes, sense precedents.
   
   Avui dia, és una figura que dóna força tema al món de la música de cinema. 

Escolteu-la i segur que us encantarà!

Lo más vital

                             (lletra cançó)

FITXA TÈCNICA

  • Direcció: Wolfgang Reitherman
  • Producció: Walt Disney
  • Guió: Rudyard Kipling, Larry Clemmons, Ralph Wright, Ken Anderson i Vance Gerry.
  • Música: Robert B. Sherman, Richard M. Sherman, Terry Gilkyson i George Bruns.
  • Gènere: Animació
  • Any: 1967
  • Duració: 78 min.
                                                                   Germans Sherman

PREMIS
  • Va ser nominada als Òscars l'any 1967 : Millor cançó original - The Bare Necessities, pel·lícula de Terry Gilkyson.
GERMANS SHERMAN

     Robert Sherman, 19 de desembre de 1925 - 5 de març d'aquest mateix any 2012, i Richard M. Sherman, nascut al 12 de juny de 1928, van néixer a la ciutat de Nova York. Són autors de moltes de les cançons més famoses de les pel·lícules: Mary Poppins, El Llibre de la Selva, Winnie the Pooh, Chitty Chitty Bang Bang, The Slipper and the Rose, La pel·lícula de Tigger i del tema del parc Disneyland, "It's a Small World (after all)" - [És un món petit (després de tot)]. I, al 2011, van ser distingits amb el doctorat honoris.
     Tot i que vivien en diferents continents, participaven amb nous projectes musicals. També van ser homenatjats al 2008 pel president George W. Bush a la Casa Blanca amb la Medalla Nacional d'HonorFinalment, al 2010 van rebre una finestra a Disneyland al Main Street.

Una cançó preciosa! Disfruteu-la.

jueves, 3 de mayo de 2012

Una classe entretinguda!

Com ja sabeu, aquests dies estem treballant el tema de la música de cinema i hem decidit tots plegats d'interpretar unes peces molt boniques i conegudes. Ens ho passem molt bé i cada cop toquem millor.

Aquestes peces són: Colores en el viento, Titànic i Lo más vital.

Avui us parlaré de:

Colores en el viento




FITXA ARTÍSTICA
     Música original: Alan Menken
     Lletres: Stephen Schwartz
     Productors de les cançons: Alan Menken i Stephen Schwartz
     Productor de la música: Alan Menken
     Producció executiva de l'àlbum: Chris Montan
     Arranjaments: Danny Troob i Martin Erskine
     Orquestració: Danny Troob
     Arranjaments vocals i director de les cançons: David Friedman
     Director musical: Danny Troob

   
              Alan Menken *                                     Stephen Schwartz


ÀLBUM

Aquesta cançó forma part de l'àlbum Pocahontas (BSO), que conté la banda sonora de la pel·lícula Pocahontas de Walt Disney, publicat l'any 1995.

CANÇONS

Les peces estan escrites per Alan Menken i Stephen Schwart i interpretades com a solistes per Judy Kuhn, Mel Gibson, Linda Hunt, Jim Cummings, David Ogden Stiers i Vanessa L. Williams. També Jon Secada i Shanice formen un duo.

PREMIS

La banda sonora de la película es probablement més coneguda per aquesta pista, que fa d'himne de la pel·lícula. Va guanyar un Òscar, un Globus d'Or i un Grammy. Colores en el viento va ser el nº 4 a la lista d'èxits d'Estats Units al 1995.
També va obtenir l'Óscar de la Academia a la Mejor Original.


ALAN MENKEN

     Pianista i compositor de cinema nord-americà, nascut al 22 de juliol de 1949 a New Rochelle - Nova York i de 62 anys, és conegut pel seu treball en unes quantes pel·lícules animades de Disney, incloent-hi  

     La seva primera obra famosa va ser el musical de 1982: Little Shop of Horrors (va ser convertit en pel·lícula al 1986 i el nom de Menken comença a ser associat amb la música de cinema, moment en què és contractat pels estudis de la Disney amb col·laboracions com Stephen Schwatz).
     Va començar la seva carrera com a compositor a la Universitat de Nova York. Poc després va conèixer al lletrista Howard Ashman i va arribar a l'èxit al món de teatre musical. Menken i Ashman debutaven junts i col·laboraven en diferents espectacles.

     Cal destacar que gairebé va obtindre el monopoli per reactivar les fortunes musicals del departament d'animació de l'estudi, escrivint cançons i bandes sonores que avui dia ja són clàssiques.

     Tot i així obté un fracàs amb Hèrcules i va abandonar el cinema per centrar-se amb el teatre. A partir d'aleshores, al 2004 va tornar a incorporar-se al cinema amb dues noves pel·lícules que no tingueren gaire reconeixement.

Us animo a tocar-la! Espero que us hagi agradat.
(A la pàgina de Música de cinema podeu trobar els articles  referents a les altres cançons).