- Què he après?
- Com ho he après?
- Quins reptes he hagut de superar?
Esperem que us agradi!
Make a Video - Powered by GoAnimate.
lunes, 18 de junio de 2012
ELS CURS HA ACABAT!
El curs ha finalitzat i en parelles hem fet unes presentacions sobre el que ens ha aportat. Jo he realitzat un GoAnimate amb el Guillem Artigas. És una eina molt fàcil d'utilizar i amb ella hem respost les preguntes següents:
Esperem que us agradi!
Esperem que us agradi!
miércoles, 13 de junio de 2012
Singin' in the rain!
Aquesta últimes setmanes hem estat mirant la pel·lícula "Cantando bajo la lluvia" a classe, un clàssic cinematogràfic del gènere de la comèdia musical estrenada als Estats Units el 27 de març de 1952.
Fitxa tècnica
Direcció: Stanley Donen i Gene Kelly
Producció: Arthur Freed
Guió: Betty Comden i Adolph Green
Música: Nacio Herb Brown, Linnie Hayton i Arthur Freed
Fotografia: Harold Rosson
Muntatge: Adrienne Fazan
Personatges: Gene Kelly, Donald O'Connor, Debbie Reynolds i Jean Hagen
Data d'estrena: 1952
Gènere: comèdia musical romàntica
Duració: 103 min.
Aspectes rellevants:
Aquest film ens mostra l'evolució del cinema mut i com acaba convertint-se en pel·lícules parlades. En un principi els actors no parlaven, apareixien uns cartells amb text que un home llegia en veu alta per al públic incult amb l'ajuda d'una banda que tocava segons les escenes i tenia unes partitures específiques per a cada situació. Poc a poc es va anar implantant el so, però anava a destemps amb la boca dels personatges, fet que s'havia de retocar.
Finalment, ho van aconseguir i va ser un èxit. Llavors va aparèixer la pel·lícula parlada tal i com la coneixem avui en dia, tot i que hagi anat evolucionant al llarg dels anys. També cal destacar un fet nou: el doblatge d'actors.
Aquí us deixo la cançó més significativa i coneguda de la pel·lícula que li dóna nom al títol. Espero que us agradi.
Fitxa tècnica
Direcció: Stanley Donen i Gene Kelly
Producció: Arthur Freed
Guió: Betty Comden i Adolph Green
Música: Nacio Herb Brown, Linnie Hayton i Arthur Freed
Fotografia: Harold Rosson
Muntatge: Adrienne Fazan
Personatges: Gene Kelly, Donald O'Connor, Debbie Reynolds i Jean Hagen
Data d'estrena: 1952
Gènere: comèdia musical romàntica
Duració: 103 min.
Aspectes rellevants:
Aquest film ens mostra l'evolució del cinema mut i com acaba convertint-se en pel·lícules parlades. En un principi els actors no parlaven, apareixien uns cartells amb text que un home llegia en veu alta per al públic incult amb l'ajuda d'una banda que tocava segons les escenes i tenia unes partitures específiques per a cada situació. Poc a poc es va anar implantant el so, però anava a destemps amb la boca dels personatges, fet que s'havia de retocar.
Finalment, ho van aconseguir i va ser un èxit. Llavors va aparèixer la pel·lícula parlada tal i com la coneixem avui en dia, tot i que hagi anat evolucionant al llarg dels anys. També cal destacar un fet nou: el doblatge d'actors.
Aquí us deixo la cançó més significativa i coneguda de la pel·lícula que li dóna nom al títol. Espero que us agradi.
miércoles, 6 de junio de 2012
La música de la banda sonora
Aquestes setmanes treballem la música amb el cinema com heu pogut treballar anteriorment. Aquí teniu unes activitats que la profesora ens ha manat fer i crec que són prou importants:
1. En quin any neix el cinema? 1895.
2. Quin és el títol de la primera pel·lícula sonora que es va fer? El cantant de jazz.
3. Quin és l'any d'estrena d'aquesta pel·lícula?1927.
4. Tenien banda sonora les pel·lícules de cinema mut?
Si. El cinema de fet mai va ser mut. Hi havia l'explicador de pel·lícules que era qui llegia els textos que anaven sortint a la pantalla. Habitualment hi havia un piano o una pianola i si la sala de projeccions estava en una ciutat prou gran, fins i tot hi podia haver una orquestra.
5. Què eren les cue sheets?
El nom amb què es coneixien les partitures que es tocaven durant la projecció de les pel·lícules.
6. Què és una pianola?
És un piano la qual s'hi han adaptat elements mecànics que permeten la reproducció automàtica de la música que està prèviament perforada en un rotllo de paper.
7. Per què és important la música en el cinema?
La música és la part subjectiva i simbòlica del cinema perquè representa els sentiments i les emocions. La imatge i la paraula són objectives perquè representen la realitat.
1. En quin any neix el cinema? 1895.
2. Quin és el títol de la primera pel·lícula sonora que es va fer? El cantant de jazz.
3. Quin és l'any d'estrena d'aquesta pel·lícula?1927.
4. Tenien banda sonora les pel·lícules de cinema mut?
Si. El cinema de fet mai va ser mut. Hi havia l'explicador de pel·lícules que era qui llegia els textos que anaven sortint a la pantalla. Habitualment hi havia un piano o una pianola i si la sala de projeccions estava en una ciutat prou gran, fins i tot hi podia haver una orquestra.
5. Què eren les cue sheets?
El nom amb què es coneixien les partitures que es tocaven durant la projecció de les pel·lícules.
6. Què és una pianola?
És un piano la qual s'hi han adaptat elements mecànics que permeten la reproducció automàtica de la música que està prèviament perforada en un rotllo de paper.
7. Per què és important la música en el cinema?
La música és la part subjectiva i simbòlica del cinema perquè representa els sentiments i les emocions. La imatge i la paraula són objectives perquè representen la realitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)