Marató 2011

Avui us parlaré d'un tema molt afectiu i solidari, de la Marató de TV3.

Aquest any, com molts ja sabeu, tracta sobre la Regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits. És molt important, ja que  consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit en mal estat per un de sa, procedent normalment d'un donant cadàver. Per als pacients que esperen un òrgan, el trasplantament és l'única possibilitat de continuar amb vida o de tenir una millo qualitat de vida.  Una persona trasplantada guanya 10 anys de vida, però aquet nombre depèn de molts factors.

Cada any és crea una cançó que la representa. La seva lletra té molt de sentiment i reflecteix l'esperança i el sufriment. Seguidament us mostraré la d'aquest any: " Em dónes força ", interpretada per Sergio Dalma i l'Escolania de Montserrat.

Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi [x2]

És una cançó molt bonica i el que més m'ha impresionat és la veu del nen. Té molta potència per ser tan petit, que em recorda als castrats. L'escena està rodada a Montserrat i ens mostra les característiques muntanyes.

Espero que us agradi i que si podeu intenteu participari. Entre tots podem salvar vides.

Educaplay

Hola a tots! Amb la meva companya Laura Morales hem realitzat aquestes activitats per repassar la teoria i aprendre! Esperem que us agradi.

Crítica sobre el documental "Brava Victòria"

El passat dijous dia 10, a Reus va arrencar el Memorimage amb les filmacions personals de Victòria dels Àngels anomenat "Brava Victòria".

Personalment pot ser un documental força interessant, però una mica llarg. Crec que si hagués tingut més animació i sentit de l'humor potser m'hagués agradat més.


Aquest format narratiu el fa molt més agradable i ens permet veure diferents imatges i films que ella mateixa va grabar. 


Victòria era una dona molt forta i coratjosa, però va saber sobreposar la família a la feina. Va viatjar moltíssim i va arribar a ser una de les cantants més reconegudes en els seus temps. És una dona digne d'admirar.


Respecte a la directora i l'encarregada de la recerca del documental, ha sigut un privilegi poder-les tenir al davant i fer-lis preguntes. Ens han aportat nous coneixements i hem pogut saber més coses sobre els previs procediments per muntar el film.

Victòria dels Àngels

BENVINGUTS!

Avui us parlaré de la Victòria dels Àngels ja que el proper 10 de novembre anirem a Reus a veure un documental sobre ella.

VICTÒRIA DELS ÀNGELS:

(Barcelona, 1 de novembre de 1923 - Barcelona, 15 de gener de 2005)

Victòria dels Àngels és una de les grans llegendes de la lírica del segle XX. Va ser una de les sopranos més aclamades pels millors teatres d’òpera del món, una de les veus preferides del Gran Teatre del Liceu que la va veure debutar i del Metropolitan de Nova York que va gaudir de les seves actuacions durant una dècada. A més va ser una de les cantants més admirades dels escenaris europeus i espanyols als que va oferir recitals històrics, molts dels quals han quedat immortalitzats en enregistraments antològics. 

VIDA

Victòria dels Àngels va néixer a Barcelona l’1 de novembre de 1923. El seu
pare, Bernardo López, d’origen andalús, era el bedell de la Universitat de Barcelona, i residia allí amb la seva família: la seva esposa Victoria García i els seus tres fills Carmen, Victoria de los Ángeles i José. Les aules buides de la universitat i la sala del paranimf, on podia tocar el piano, van ser l’entorn quotidià de la infantesa i de la joventut d’aquesta gran cantant.
En la seva adolescència, Victòria dels Àngels va conrear el seu temperament
artístic de manera autodidacta. Després de la Guerra Civil espanyola, va entrar al Conservatori del Liceu, on la va escoltar per primera vegada la cantant i professora Mercè Plantada, i va realitzar els seus estudis musicals amb la mezzosoprano Dolors Frau i el guitarrista Graciano Tarragó. 

INICIS DE LA SEVA CARRERA

El 20 de desembre de 1940 va participar al programa Concursos vivientes de

Ràdio Barcelona i va guanyar el concurs cantant “Mi chiamo Mimì” i “Un bel dì

vedremo”. El premi era interpretar  La Bohème al Teatre Victòria. Aquest fet va significar l’inici de la carrera concertística de Victòria dels Àngels i la va portar a entrar en contacte amb el conjunt instrumental Ars Musicae que dirigia Josep Maria Lamaña i que treballava especialment el repertori dels segles XII al XVII. Amb Ars Musicae va debutar el 19 de maig de 1944 al Palau de la Música Catalana. Poc després, el 13 de gener de 1945, va fer el seu debut al Gran Teatre del Liceu amb la Comtessa Almaviva

de Le nozze di Figaro. 

CONSAGRACIÓ INTERNACIONAL

El 1947, quan ja era coneguda al seu país, va guanyar el primer premi del

prestigiós concurs de Ginebra, que va significar el seu llançament internacional. El 1948 es va presentar a Londres amb una transmissió radiofònica de La vida breve de Manuel de Falla per la BBC. A partir d’aquest moment, començaria una col·laboració fonamental amb el pianista Gerald Moore. També el 1949, va debutar a l’Òpera de París amb la seva impactant Marguerite del Faust de Gounod, obra que a la temporada 1950-51 la imposaria d’immediat com una de les grans preferides del Metropolitan Opera House de Nova York, teatre al que va cantar durant 10 temporades consecutives. El 1952 va debutar al Teatre Colón de Buenos Aires amb  Manon  de Massenet i Madama Butterfly de Puccini. 

Va realitzar gires i va ser la primera cantant espanyola que va actuar a Bayreuth, escollida per Wieland Wagner per interpretar, als festivals del 1961 i del 1962, l’Elisabeth de Tannhäuser. En la seva intensíssima carrera, va arribar a interpretar el papel protagonista de més de 35 òperes. Els seus nombrosos enregistraments són considerats una referència indiscutible.

També va realitzar una important difusió de la música espanyola i llatinoamericana, i va col·laborar amb el seu admirat Pau Casals, i amb els compositors més importants del moment: Joaquín Rodrigo, Frederic Mompou, Xavier Montsalvage, Oscar Esplà, Héitor Villa-Lobos i Eduard Toldrà.

Espero aprendre més sobre aquesta cantant i poder aportar-ne més informació un cop hagi vist el documental. De moment això és tot el que us puc explicar. Espero que us agradi.

Pau Casals

Hola a tots! Avui us parlaré d'un important músic del segle XX: Pau Casals.

Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps, continua avui dia sent una icona musical de referència. 

Com a violoncel·lista va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, que va convertir en un gran instrument solista. Com a director i mestre, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell aconseguia amb el violoncel. 

                                                              (El Cant dels Ocells)

Al llarg de la vida, Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis democràtics i els últims anys es va manifestar en contra de nombroses guerres i l’ús de les armes nuclears. La seva actitud el va fer mereixedor de condecoracions tan importants com la Medalla de la Llibertat, que li va ser concedida el 1963 per John Fitzgerald Kennedy, la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, atorgada el 1971, i el nomenament al Premi Nobel de la Pau el 1958. 

El passat dia 24 d'octubre es complien 40 anys del discurs de Pau Casals davant l'ONU en que va reclamar davant del món la identitat de Catalunya i la pau i també 50 anys del concert que va oferir a la Casa Blanca i el Parlament de Catalunya va fer-li un homenatge en el seu honor. El seu discurs fou el següent:

Les seves paraules van fer saltar les llàgrimes de molts catalans exiliats arreu del món, i encara avui posen la pell de gallina... Acte seguit va agafar el violoncel i va tocar El Cant dels Ocells. 

En Pau Casals fou un gran músic i una gran persona.

Espero que us hagi agradat.

Pop-rock català

Benvinguts! Avui us exposo una cañçó dels PETS.

La seva lletra transmet molt, espero que us agradi.

Aquí us mostro la lletra per si la voleu anar seguint:

Pau treballa i estudia,
repassa apunts de llibres
sota el taulell mig d’amagat,
d’una petita oficina
on es guanya la vida,
amb un contracte temporal.

Pau comparteix la nevera
amb dos companys de feina
i un marroquí mig il•legal.
I a l’habitació somia
amb una gironina
que viu al bloc que hi ha al davant.

Pau és com la resta,
quan veu molt molesta,
a les cambreres dels locals.
Però al mateix temps es mou,
vol canviar el món.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar,
Pau no espera resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.

Pau té proves cada dia,
de la pornografia,
n’escapa del món neo-liberal.
Pau hi ha cops que no s’espera
que sap que no hi ha enrere,
en un combat tan desigual.

Pau s’escapa heroic,
però té vocació,
de ser carn de ¿??¿,
però per a dormir tranquil
a de seguir.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar,
Pau no espera resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar,
Pau no espera resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.

LADY GAGA & TONY BENNET

Benvinguts! Avui us faré un breu comentari musical relacionat amb el jazz per a demostrar que aquest està en contínua evolució i revisió.  


Fa molts pocs dies ha sortit al carrer un álbum de Duets on Lady Gaga canta, juntament amb Tony Bennet, una magnífica versió de The lady is a Tramp. És una versió intepretada per una cantant actual però que conserva tot l'esperit de l'epoca de les Big Bands i el swing i que val la pena escoltar:

TÍTOL: The Lady is a Tramp

AUTOR:Tommy Dorsei

ÈPOCA: 1937 (2011)
FORMA: Duet amb secció rítmica instrumental (piano, trompetes, saxofon...)
COMENTARI:

L'audició que hem escoltat s'anomena The Lady is a Tramp i és un duet interpretat per Lady Gaga i Tony Bennet. L'idioma que s'utilitza és l'anglès i la lletra ens explica que la dóns és vagabunda perquè adora el teatre, però mai arriba tard i mai es preocupa de les persones que odia. Referent a les característiques, podem objectar que són similars a les del swing ja que la secció rítmica está composta per un piano, trompetes, saxofon... i la melodia está formada per la veu que destaca per sobre dels instruments. En quant al tempo podem dir que és moderat. Parlant de les diferències de les dues versions comentades al bloc de la professora podem citar que aquesta peça és molt semblant a la de Frank Sinatra amb la mateixa lletra, instruments i secció rítmica, però aquest no la canta a duo, sinó que tot sol. En canví, Ella Fitzgerald modifica la lletra i conserva el mateix tema, la dóna vagabunda. Finalment, podem veure com el jazz continua perdurant actualment en la nostra societat i pot reviure gràcias a aquests grans cantants entre d'altres.

Comentari musical 1

Hola avui vaig a fer-vos un comentari d'audició de la següent cançó:

Honeysuckle Rose

TÍTOL: "Honeysuckle Rose"

AUTOR: Ella Fitzgerlad

ÈPOCA: Segle XX

FORMA: Vocal i instrumental, veu femenina (mezzosoprano) i Big band

COMENTARI: Aquesta audició és una obra de jazz titulada Honeysuckle Rose. L'interpreta la cantant Ella Fitzgarald al segle XX. Està acompanyada per una Big Band. Aquesta banda està constituïda per una secció melòdica i una rítmica. Els instruments que formen part de la rítmica són el piano, la bateria i la guitarra. Els altres com el trombó de vares, el saxòfon i la trompeta s'agrupen per donar forma a la melòdica. Predomina molt la improvització, tret característic de les obres de jazz. Hi trobem scat, que és un tipus d'improvisacio vocal que consisteix en pronunciar paraules sense sentit.Respecte a l'estructura, puc concretar que és AABA.
Finalment, l'obra s'acaba amb una coda formada per variacions del tema A.


Això és tot per avui. Fins unaltre!!! :) 

Neix una cançó

Avui us parlaré de la pel·lícula Neix una cancó.

 Aquí teniu la pel·lícula: http://www.divxonline.info/pelicula/6677/Nace-una-cancion-1948/

És un film força interessant i tot i ue no l'hem acabat de veure pu avançar-ne alguns aspectes importants. Ens dóna informació del jazz i ens mostra una gran quantitat grans músics de jazz com Louis Amstrong, Benny Goodman, Tomi Dorsi, Lionel Haupton i Mel Hawer entre d'altres.

Uns professors que estan treballant en l'enciclopèdia musical descobreixen diferents tipus de música popular  com el bugi-bugi, el swing, els blues, el jazz i el be-bob. Amb tot això el film conté una gran varietat de cançons que ens representen aquests estils i podem disfrutar-les. També és fascinant com toquen el piano i el poder de la improvització. Aquest fet m'ha atret molt l'atenció. La notació musical que utilitzen és diferent a la dels alemanys, ja que utilitzen lletres per a representar les notes. 

Finalment, crec que el final pot ser molt rellevant i quan en tingui oportunitat de veure'l us continuaré explicant més detalls sobre aquest peculiar relat.

Espero que us hagi agradat! Fins unaltra! :)

El jazz

Avui parlarem del jazz, un tipus de música difícil de definir. Per molts la Viquipèdia és un recurs molt còmode on poden informar-se ràpidament del tema, però vaig a resumir-ho de tal manera que cadascú de nosaltres ho pugui entendre. :)


El jazz


El jazz és un dels ritmes musicals més famosos i reconeguts. Es caracteritza per la improvització. Prové de Nova Orleans i sorgeix a principis del segle XX. Les cultures que afavoreixen la seva aparició són l'africana i l'europea i els tipus de música dels quals prové són els blues i el ragtime. El jazz prové dels esclaus afroamericans que cantaven blues, cants esperituals i worksongs. S'utilitzen instruments de carrer com trompetes entre d'altres, però també hi trobem saxòfons, contrabaixos, bateries, pianos, trombons i clarinets. L'escala que utilitza el jazz és pentagònica i procedeix dels blues. Respecte al ritme, és sincopat i variat. Hi ha una part invariable anomenada estàndar, que s'interpreta al principi i al final. Després trobem els solos, que estan pel mig.
Uns dels cantants de jazz més importants és Louis Amstrong.

Una de les seves cançons és: 
 



Les cançons de jazz expressen els sentiments de tristesa del cantant i ens ho transmeten tan per la lletra com pel ritme musical.


Per a mi el jazz és una música molt sentimental, em relaxa, però no acostumo a escoltar-la ja que les modes passen i els gustos són molt variats.

Finalment, crec que el jazz ens pot esplicar la vida del cantant mentres que ens entreté al mateix tems. És molt important escoltar-ne la lletra.

Fins aquí arriba el meu comentari d'avui, espero que us agradi :)!

Sopa de Cabra

Hola a tots! Sóc la vostra companya Cristina M. de l'institut IES Joan Puig i Ferreter.


Bé, ja han començat les clases i després de passar tot l'estiu xatejant se'm fa difícil escriure bé, però ho intentaré. Avui us parlaré de música catalana, d'un gran grup per mi: Sopa de Cabra!













Sopa de Cabra és un grup gironí de Rock català. Les seves cançons més populars són L'Empordà , Camins, El Far del Sud o El Boig de la Ciutat. Aquest setembre s'han retrobat i han fet una sèrie de concerts celebrant així el 25è aniversari de la seva creació. Les entrades es van vendre molt ràpidament, en tan sols una hora. Jo vaig tenir la sort de poder-les comprar i el passat dia 10 els vaig anar a veure en directe.


Us animo a que els aneu a veure ja que han organitzat un altre concert! A Tarragona;)


Aquí teniu algunes de les cançons del concert:


L'Empordà: http://www.youtube.com/watch?v=2Y6mKZ9_eGA


Camins: //www.youtube.com/watch?v=YdtzneLQ-JE


El Far del Sud: http://www.youtube.com/watch?v=5q6eMoSfRg8


També m'agraden altres grups catalans com Teràpia de Shock, Lax'n'busto, Whiskyn's, els Catarres, els Vuit... espero que vosaltres també us interesseu per ells.


:) Això és tot per avui