Victòria dels Àngels

BENVINGUTS!

Avui us parlaré de la Victòria dels Àngels ja que el proper 10 de novembre anirem a Reus a veure un documental sobre ella.

VICTÒRIA DELS ÀNGELS:

(Barcelona, 1 de novembre de 1923 - Barcelona, 15 de gener de 2005)

Victòria dels Àngels és una de les grans llegendes de la lírica del segle XX. Va ser una de les sopranos més aclamades pels millors teatres d’òpera del món, una de les veus preferides del Gran Teatre del Liceu que la va veure debutar i del Metropolitan de Nova York que va gaudir de les seves actuacions durant una dècada. A més va ser una de les cantants més admirades dels escenaris europeus i espanyols als que va oferir recitals històrics, molts dels quals han quedat immortalitzats en enregistraments antològics. 

VIDA

Victòria dels Àngels va néixer a Barcelona l’1 de novembre de 1923. El seu
pare, Bernardo López, d’origen andalús, era el bedell de la Universitat de Barcelona, i residia allí amb la seva família: la seva esposa Victoria García i els seus tres fills Carmen, Victoria de los Ángeles i José. Les aules buides de la universitat i la sala del paranimf, on podia tocar el piano, van ser l’entorn quotidià de la infantesa i de la joventut d’aquesta gran cantant.
En la seva adolescència, Victòria dels Àngels va conrear el seu temperament
artístic de manera autodidacta. Després de la Guerra Civil espanyola, va entrar al Conservatori del Liceu, on la va escoltar per primera vegada la cantant i professora Mercè Plantada, i va realitzar els seus estudis musicals amb la mezzosoprano Dolors Frau i el guitarrista Graciano Tarragó. 

INICIS DE LA SEVA CARRERA

El 20 de desembre de 1940 va participar al programa Concursos vivientes de

Ràdio Barcelona i va guanyar el concurs cantant “Mi chiamo Mimì” i “Un bel dì

vedremo”. El premi era interpretar  La Bohème al Teatre Victòria. Aquest fet va significar l’inici de la carrera concertística de Victòria dels Àngels i la va portar a entrar en contacte amb el conjunt instrumental Ars Musicae que dirigia Josep Maria Lamaña i que treballava especialment el repertori dels segles XII al XVII. Amb Ars Musicae va debutar el 19 de maig de 1944 al Palau de la Música Catalana. Poc després, el 13 de gener de 1945, va fer el seu debut al Gran Teatre del Liceu amb la Comtessa Almaviva

de Le nozze di Figaro. 

CONSAGRACIÓ INTERNACIONAL

El 1947, quan ja era coneguda al seu país, va guanyar el primer premi del

prestigiós concurs de Ginebra, que va significar el seu llançament internacional. El 1948 es va presentar a Londres amb una transmissió radiofònica de La vida breve de Manuel de Falla per la BBC. A partir d’aquest moment, començaria una col·laboració fonamental amb el pianista Gerald Moore. També el 1949, va debutar a l’Òpera de París amb la seva impactant Marguerite del Faust de Gounod, obra que a la temporada 1950-51 la imposaria d’immediat com una de les grans preferides del Metropolitan Opera House de Nova York, teatre al que va cantar durant 10 temporades consecutives. El 1952 va debutar al Teatre Colón de Buenos Aires amb  Manon  de Massenet i Madama Butterfly de Puccini. 

Va realitzar gires i va ser la primera cantant espanyola que va actuar a Bayreuth, escollida per Wieland Wagner per interpretar, als festivals del 1961 i del 1962, l’Elisabeth de Tannhäuser. En la seva intensíssima carrera, va arribar a interpretar el papel protagonista de més de 35 òperes. Els seus nombrosos enregistraments són considerats una referència indiscutible.

També va realitzar una important difusió de la música espanyola i llatinoamericana, i va col·laborar amb el seu admirat Pau Casals, i amb els compositors més importants del moment: Joaquín Rodrigo, Frederic Mompou, Xavier Montsalvage, Oscar Esplà, Héitor Villa-Lobos i Eduard Toldrà.

Espero aprendre més sobre aquesta cantant i poder aportar-ne més informació un cop hagi vist el documental. De moment això és tot el que us puc explicar. Espero que us agradi.