Pau Casals

Hola a tots! Avui us parlaré d'un important músic del segle XX: Pau Casals.

Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps, continua avui dia sent una icona musical de referència. 

Com a violoncel·lista va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, que va convertir en un gran instrument solista. Com a director i mestre, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell aconseguia amb el violoncel. 

                                                              (El Cant dels Ocells)

Al llarg de la vida, Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis democràtics i els últims anys es va manifestar en contra de nombroses guerres i l’ús de les armes nuclears. La seva actitud el va fer mereixedor de condecoracions tan importants com la Medalla de la Llibertat, que li va ser concedida el 1963 per John Fitzgerald Kennedy, la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, atorgada el 1971, i el nomenament al Premi Nobel de la Pau el 1958. 

El passat dia 24 d'octubre es complien 40 anys del discurs de Pau Casals davant l'ONU en que va reclamar davant del món la identitat de Catalunya i la pau i també 50 anys del concert que va oferir a la Casa Blanca i el Parlament de Catalunya va fer-li un homenatge en el seu honor. El seu discurs fou el següent:

Les seves paraules van fer saltar les llàgrimes de molts catalans exiliats arreu del món, i encara avui posen la pell de gallina... Acte seguit va agafar el violoncel i va tocar El Cant dels Ocells. 

En Pau Casals fou un gran músic i una gran persona.

Espero que us hagi agradat.

Pop-rock català

Benvinguts! Avui us exposo una cañçó dels PETS.

La seva lletra transmet molt, espero que us agradi.

Aquí us mostro la lletra per si la voleu anar seguint:

Pau treballa i estudia,
repassa apunts de llibres
sota el taulell mig d’amagat,
d’una petita oficina
on es guanya la vida,
amb un contracte temporal.

Pau comparteix la nevera
amb dos companys de feina
i un marroquí mig il•legal.
I a l’habitació somia
amb una gironina
que viu al bloc que hi ha al davant.

Pau és com la resta,
quan veu molt molesta,
a les cambreres dels locals.
Però al mateix temps es mou,
vol canviar el món.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar,
Pau no espera resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.

Pau té proves cada dia,
de la pornografia,
n’escapa del món neo-liberal.
Pau hi ha cops que no s’espera
que sap que no hi ha enrere,
en un combat tan desigual.

Pau s’escapa heroic,
però té vocació,
de ser carn de ¿??¿,
però per a dormir tranquil
a de seguir.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar,
Pau no espera resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar,
Pau no espera resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.

LADY GAGA & TONY BENNET

Benvinguts! Avui us faré un breu comentari musical relacionat amb el jazz per a demostrar que aquest està en contínua evolució i revisió.  


Fa molts pocs dies ha sortit al carrer un álbum de Duets on Lady Gaga canta, juntament amb Tony Bennet, una magnífica versió de The lady is a Tramp. És una versió intepretada per una cantant actual però que conserva tot l'esperit de l'epoca de les Big Bands i el swing i que val la pena escoltar:

TÍTOL: The Lady is a Tramp

AUTOR:Tommy Dorsei

ÈPOCA: 1937 (2011)
FORMA: Duet amb secció rítmica instrumental (piano, trompetes, saxofon...)
COMENTARI:

L'audició que hem escoltat s'anomena The Lady is a Tramp i és un duet interpretat per Lady Gaga i Tony Bennet. L'idioma que s'utilitza és l'anglès i la lletra ens explica que la dóns és vagabunda perquè adora el teatre, però mai arriba tard i mai es preocupa de les persones que odia. Referent a les característiques, podem objectar que són similars a les del swing ja que la secció rítmica está composta per un piano, trompetes, saxofon... i la melodia está formada per la veu que destaca per sobre dels instruments. En quant al tempo podem dir que és moderat. Parlant de les diferències de les dues versions comentades al bloc de la professora podem citar que aquesta peça és molt semblant a la de Frank Sinatra amb la mateixa lletra, instruments i secció rítmica, però aquest no la canta a duo, sinó que tot sol. En canví, Ella Fitzgerald modifica la lletra i conserva el mateix tema, la dóna vagabunda. Finalment, podem veure com el jazz continua perdurant actualment en la nostra societat i pot reviure gràcias a aquests grans cantants entre d'altres.

Comentari musical 1

Hola avui vaig a fer-vos un comentari d'audició de la següent cançó:

Honeysuckle Rose

TÍTOL: "Honeysuckle Rose"

AUTOR: Ella Fitzgerlad

ÈPOCA: Segle XX

FORMA: Vocal i instrumental, veu femenina (mezzosoprano) i Big band

COMENTARI: Aquesta audició és una obra de jazz titulada Honeysuckle Rose. L'interpreta la cantant Ella Fitzgarald al segle XX. Està acompanyada per una Big Band. Aquesta banda està constituïda per una secció melòdica i una rítmica. Els instruments que formen part de la rítmica són el piano, la bateria i la guitarra. Els altres com el trombó de vares, el saxòfon i la trompeta s'agrupen per donar forma a la melòdica. Predomina molt la improvització, tret característic de les obres de jazz. Hi trobem scat, que és un tipus d'improvisacio vocal que consisteix en pronunciar paraules sense sentit.Respecte a l'estructura, puc concretar que és AABA.
Finalment, l'obra s'acaba amb una coda formada per variacions del tema A.


Això és tot per avui. Fins unaltre!!! :)