- Què he après?
- Com ho he après?
- Quins reptes he hagut de superar?
Esperem que us agradi!
Make a Video - Powered by GoAnimate.
lunes, 18 de junio de 2012
ELS CURS HA ACABAT!
El curs ha finalitzat i en parelles hem fet unes presentacions sobre el que ens ha aportat. Jo he realitzat un GoAnimate amb el Guillem Artigas. És una eina molt fàcil d'utilizar i amb ella hem respost les preguntes següents:
Esperem que us agradi!
Esperem que us agradi!
miércoles, 13 de junio de 2012
Singin' in the rain!
Aquesta últimes setmanes hem estat mirant la pel·lícula "Cantando bajo la lluvia" a classe, un clàssic cinematogràfic del gènere de la comèdia musical estrenada als Estats Units el 27 de març de 1952.
Fitxa tècnica
Direcció: Stanley Donen i Gene Kelly
Producció: Arthur Freed
Guió: Betty Comden i Adolph Green
Música: Nacio Herb Brown, Linnie Hayton i Arthur Freed
Fotografia: Harold Rosson
Muntatge: Adrienne Fazan
Personatges: Gene Kelly, Donald O'Connor, Debbie Reynolds i Jean Hagen
Data d'estrena: 1952
Gènere: comèdia musical romàntica
Duració: 103 min.
Aspectes rellevants:
Aquest film ens mostra l'evolució del cinema mut i com acaba convertint-se en pel·lícules parlades. En un principi els actors no parlaven, apareixien uns cartells amb text que un home llegia en veu alta per al públic incult amb l'ajuda d'una banda que tocava segons les escenes i tenia unes partitures específiques per a cada situació. Poc a poc es va anar implantant el so, però anava a destemps amb la boca dels personatges, fet que s'havia de retocar.
Finalment, ho van aconseguir i va ser un èxit. Llavors va aparèixer la pel·lícula parlada tal i com la coneixem avui en dia, tot i que hagi anat evolucionant al llarg dels anys. També cal destacar un fet nou: el doblatge d'actors.
Aquí us deixo la cançó més significativa i coneguda de la pel·lícula que li dóna nom al títol. Espero que us agradi.
Fitxa tècnica
Direcció: Stanley Donen i Gene Kelly
Producció: Arthur Freed
Guió: Betty Comden i Adolph Green
Música: Nacio Herb Brown, Linnie Hayton i Arthur Freed
Fotografia: Harold Rosson
Muntatge: Adrienne Fazan
Personatges: Gene Kelly, Donald O'Connor, Debbie Reynolds i Jean Hagen
Data d'estrena: 1952
Gènere: comèdia musical romàntica
Duració: 103 min.
Aspectes rellevants:
Aquest film ens mostra l'evolució del cinema mut i com acaba convertint-se en pel·lícules parlades. En un principi els actors no parlaven, apareixien uns cartells amb text que un home llegia en veu alta per al públic incult amb l'ajuda d'una banda que tocava segons les escenes i tenia unes partitures específiques per a cada situació. Poc a poc es va anar implantant el so, però anava a destemps amb la boca dels personatges, fet que s'havia de retocar.
Finalment, ho van aconseguir i va ser un èxit. Llavors va aparèixer la pel·lícula parlada tal i com la coneixem avui en dia, tot i que hagi anat evolucionant al llarg dels anys. També cal destacar un fet nou: el doblatge d'actors.
Aquí us deixo la cançó més significativa i coneguda de la pel·lícula que li dóna nom al títol. Espero que us agradi.
miércoles, 6 de junio de 2012
La música de la banda sonora
Aquestes setmanes treballem la música amb el cinema com heu pogut treballar anteriorment. Aquí teniu unes activitats que la profesora ens ha manat fer i crec que són prou importants:
1. En quin any neix el cinema? 1895.
2. Quin és el títol de la primera pel·lícula sonora que es va fer? El cantant de jazz.
3. Quin és l'any d'estrena d'aquesta pel·lícula?1927.
4. Tenien banda sonora les pel·lícules de cinema mut?
Si. El cinema de fet mai va ser mut. Hi havia l'explicador de pel·lícules que era qui llegia els textos que anaven sortint a la pantalla. Habitualment hi havia un piano o una pianola i si la sala de projeccions estava en una ciutat prou gran, fins i tot hi podia haver una orquestra.
5. Què eren les cue sheets?
El nom amb què es coneixien les partitures que es tocaven durant la projecció de les pel·lícules.
6. Què és una pianola?
És un piano la qual s'hi han adaptat elements mecànics que permeten la reproducció automàtica de la música que està prèviament perforada en un rotllo de paper.
7. Per què és important la música en el cinema?
La música és la part subjectiva i simbòlica del cinema perquè representa els sentiments i les emocions. La imatge i la paraula són objectives perquè representen la realitat.
1. En quin any neix el cinema? 1895.
2. Quin és el títol de la primera pel·lícula sonora que es va fer? El cantant de jazz.
3. Quin és l'any d'estrena d'aquesta pel·lícula?1927.
4. Tenien banda sonora les pel·lícules de cinema mut?
Si. El cinema de fet mai va ser mut. Hi havia l'explicador de pel·lícules que era qui llegia els textos que anaven sortint a la pantalla. Habitualment hi havia un piano o una pianola i si la sala de projeccions estava en una ciutat prou gran, fins i tot hi podia haver una orquestra.
5. Què eren les cue sheets?
El nom amb què es coneixien les partitures que es tocaven durant la projecció de les pel·lícules.
6. Què és una pianola?
És un piano la qual s'hi han adaptat elements mecànics que permeten la reproducció automàtica de la música que està prèviament perforada en un rotllo de paper.
7. Per què és important la música en el cinema?
La música és la part subjectiva i simbòlica del cinema perquè representa els sentiments i les emocions. La imatge i la paraula són objectives perquè representen la realitat.
miércoles, 30 de mayo de 2012
CONCERT DE PRIMAVERA
DEMÀ DIJOUS DIA 31 DE MAIG TINDRÀ LLOC EL CONCERT DE PRIMAVERA DELS ALUMNES DE L'INSTITUT JOAN PUIG I FERRETER A L'AUDITORI DEL CASTELL DE LA SELVA DEL CAMP A LES 20:30 DEL VESPRE. VENIU A VEURE'NS US AGRADARÀ!
Aquí teniu el programa del concert fet per la nostra professora Adelaida Ibáñez:
Open publication - Free publishing
lunes, 21 de mayo de 2012
Els grans Bee Gees
A mitja nit al canal 33 fan un reportatge sobre un gran grup com els Bee Gees! Mireu-lo, us agradarà!
(Staying Alive)
Ahir va morir Robin Gibb després d'una llarga batalla contra el càncer i d'una cirurgia intestinal. Els Bee Gees van arribar a la fama als anys 1970-1980 amb el mateix nivell que els Rolling Stones i Pink Floid, estudiats en lliçons anteriors amb temes disco com "Night Fever" i "Staying Alive" i balades romàntiques com "How Deep Is Your Love".
Robin Gibb va ser el principal cantant i compositor. Tot i que els èxits principals els va obtenir amb els Bee Gees, va continuar tenint força reconeixement en una etapa posterior en solitari. Des de 2010 tenia un càncer de còlon i fetge i havia entrat en coma el 14 d'abril passat per una pneumònia.
Dotats amb una peculiar veu van arribar a la fama l'any 1976. Després van treure la majoria dels seus èxits i van ser reconeguts mundialment l'any 1977.
Han donat peu a una època i s'han fet un lloc a la història de la música com a músics destacats i coneguts per tot el món. Per tot això, espero que veieu el reportatge perquè estic segura que no us deixarà indiferents.
domingo, 20 de mayo de 2012
La reina de la disco
El passat dijous 17 de maig, va morir la cantant i compositora musical disco i pop dels anys 70, inicis dels 80, Donna Summer, a causa d'un càncer de pulmó als 63 anys.
Donna Summer es reconeguda per les cançons com I Feel Love, On the Radio i Last Dance, guanyadora d'un premi Oscar el 1979. Donna era una cantant referent de la música disco que barrejava el soul amb els ritmes europeus d'aquella època. Aquesta cantant ja l'havíem vist anteriorment al tema de l'òpera, ja que al 1967 va ingressar a l'òpera de Viena, on va participar en algunes produccions europees de Porgy and Bess de George Gershwin, que també hem estudiat.
Gràcies a la seva gran veu mezzosoprano va guanyar 5 premis Grammy i 11 dels seus àlbums han estat disc d'or en vendes als Estats Units.
Donna Summer ha marcat una època i ha servit d'inspiració per a moltes estrelles posteriors i per això cal recordar-la tal i com es mereix, com la reina de la disco.
He escollit una de les seves cançons que més m'agraden i que des de ben petita que porto escoltant. Espero que us agradi.
Donna Summer es reconeguda per les cançons com I Feel Love, On the Radio i Last Dance, guanyadora d'un premi Oscar el 1979. Donna era una cantant referent de la música disco que barrejava el soul amb els ritmes europeus d'aquella època. Aquesta cantant ja l'havíem vist anteriorment al tema de l'òpera, ja que al 1967 va ingressar a l'òpera de Viena, on va participar en algunes produccions europees de Porgy and Bess de George Gershwin, que també hem estudiat.
Gràcies a la seva gran veu mezzosoprano va guanyar 5 premis Grammy i 11 dels seus àlbums han estat disc d'or en vendes als Estats Units.
Donna Summer ha marcat una època i ha servit d'inspiració per a moltes estrelles posteriors i per això cal recordar-la tal i com es mereix, com la reina de la disco.
He escollit una de les seves cançons que més m'agraden i que des de ben petita que porto escoltant. Espero que us agradi.
miércoles, 9 de mayo de 2012
No us el perdeu!
Benvinguts! Heu sentit a parlar del programa de música d'ANTENA3? Jo us ho esplico.
Resulta que és molt similar a Operación Triunfo i s'anomena EL NÚMERO UNO!
El jurat està format per la Natalia Jimenez, l'Ana Torroja, el Miguel Bosé, el Sergio Dalma i el David Bustamante. Ah! La presentadora és la Paula Vázquez. Després hi ha un conjunt de concursants que intenten ser blindats i, cada dia, un n'és expulsat. Divertit, no?
Resulta que és molt similar a Operación Triunfo i s'anomena EL NÚMERO UNO!
El jurat està format per la Natalia Jimenez, l'Ana Torroja, el Miguel Bosé, el Sergio Dalma i el David Bustamante. Ah! La presentadora és la Paula Vázquez. Després hi ha un conjunt de concursants que intenten ser blindats i, cada dia, un n'és expulsat. Divertit, no?
Fa pocs dies hi havia concursants de totes les edats i també de molts estils diferents. Fins i tot una lírica!
Aquí us poso una actuació que particularment m'agrada molt. En podeu trobar més a la web d'antena3. Espero que us agradi.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)